Fenomenologia

La fenomenologia (del grec antic φαινόμενoν, 'el que es mostra' i λογος, 'estudi') és una branca de la filosofia que tracta dels fenomens com a continguts de consciència.^[1] El mot ja l'usen alguns autors dels segles xviii i xix, com Hegel (Fenomenologia de l'Esperit). Pròpiament l'èxit en l'ús del mot es deu a l'escola fenomenològica, el fundador de la qual és Edmund Husserl.^[2]

Tots els fenomenòlegs defensen que hi ha un àmbit propi de reflexió filosòfica irreductible al de les altres ciències, suposen que la seva anàlisi esdevé bastant complexa, i abandonen el dels filòsofs tradicionals per considerar que no varen saber delimitar-lo. Més que una fenomenologia hi ha més aviat, doncs, fenomenologies: